Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Meditació i estrès I

20/11/2015

Primera part: Què és ?Qui som ? Què fem?

Com vaig prometre en un post al (www.facebook.com/explorem.cat) parlaré de la relació Meditació i Estrès en una entrada al bloc, més que res perquè és un tema molt interessant i que es pot mirar des de múltiples perspectives. A més darrerament hem publicat alguns beneficis de la meditació i creiem que val la pena contextualitzar-los. Serveixi el present com un intent d’aclarir alguns conceptes, a partir de què és la pròpia experiència així com l’observació en la meva tasca com a coach (www.explorem.cat/coaching)


L’estrès no és dolent. Ens és necessari i ens és útil en diferents circumstàncies. Per exemple, davant d’un perill ens posa en atenció per fugir o lluitar. També ens ajuda a superar-nos en moments difícils, a acabar un projecte en un període de temps curt, més enllà de què haguéssim cregut que era possible. Però l’estrès, és tòxic quan és permanent, quan ho és per coses que no ens haurien de provocar una resposta “alterada”, així com quan la nostra resposta davant d’aquest estímul no és del tot adequada.


Diria que saber estar davant situacions d’estrès és imprescindible en el món que vivim. També ho és disposar d’una actitud positiva que ens ajuda a contextualitzar, definir i entendre què és estressant per a nosaltres i actuar amb conseqüència. 

La cultura en què vivim ens ajuda a definir què pot ser un propulsador d’estrès. Per exemple, hom entén que entregar un servei al client a la data pactada és vital, i per tant, si es va tard, l’estrès és normal i ens ajuda a focalitzar la nostra atenció i energia cap a complir aquest propòsit. L’habilitat de saber gestionar aquest estrès serà favorable a actuar positivament cap a aquest fi. Per algunes persones o d’altres cultures, aquest fet pot no ser catalitzador d’estrès, i per tant no generar aquesta resposta.


Tot i que la resposta fisiològica és la mateixa, hi ha però diferents orígens de i tipus d’estrès. Per tant hi ha situacions d’estrès comuns i/o biològiques: davant l’amenaça d’un lleó per exemple. Però també hi ha situacions personals i/o culturals que ens ajuden a definir què és estressant i que no ho és. I condicionen la nostra resposta envers elles. El filtre a través del qual mirem el món condiciona el què hi veiem i com hi actuem en conseqüència. Malgrat que, com hem indicat, la resposta fisiològica és la mateixa.


Així doncs la manera d’entendre i de fer davant la vida, condiciona el que és estressant i la nostra capacitat de resposta. Per tant, si incidim en elles, estarem d’alguna manera treballant per evitar patir estrès i/o millorar-ne la nostra resposta cap a la situació d’estrès.Així

Estrès i meditació, segona part...