Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Responsables d'allò que ens és pròpi

20/04/2015

Quan deixo anar la pilota que tinc a les mans què passa? I perquè passa?


Normalment, la resposta és: Que la pilota cau a terra  degut a la força de la gravetat.

Amb més curiositat, si insitim en què ha fet possible que la pilota caigués a terra atreta per la força de la gravetat, aleshores el focus d’atenció gira cap al fet que deixo anar la pilota.


La Pilota no cauria sense les dues condicions, que hom la deixi anar i que hi hagi la força de la gravetat. Cap d’aquestes condicions és més important que l’altre.


La gravetat és una condició que en el nostre dia a dia, no podem menystenir, però per altra banda tampoc podem controlar-la (hi és i punt). En canvi, per altra banda, si deixem anar o no la pilota, si que depèn de nosaltres, més enllà de condicions externes com ho és la gravetat.


La gravetat és i pot ser una metafora per les condicions externes de la nostra vida que no podem controlar.


En canvi, però, moltes vegades desitim o renunciem a allò que està a les nostres mans, a allò que podem controlar i ho cedim a l’externalitat del món que ens envolta.


Exemples que ho il·lustren:

No porto el document imprès com haviem quedat perquè l’impresora estava espatllada.

No he aprovat l’examen perquè el professor em té mania.

Avui no he pogut anar al gimnàs perquè fent els encàrrecs m’han entretingut molt.

Avui no menjo, sa i saludable com habitualment, perquè dino a fora de casa.

Els què teniu fills us pot sonar aquesta: Un germà diu, jo l’he picat perquè ell m’ha picat a mi primer!


M’imagino que és prou clar per on vaig. Cal fer-nos responsables d’allò que depèn de nosaltres. La responsabilitat és un terme que m’agrada aplicar, per dir  com responem a allò que succeix de tal manera que no desistim en assumir el què ens és propi. 


No porto el document imprés perquè ho he deixat per a l’últim moment i quan l’impresora no anava ,no he tingut temps a reaccionar-hi.

No em sabia el contingut de l’examen suficientment per mostrar-li al professor, que jo penso em té mania….

Avui mentre feia els encàrrecs no he tingut prou en ment l’objectiu de voler anar al gimnàs i per això m’he deixat endur per les circumstàncies que s’han donat.

Avui no he menjat sa perquè no he escollit les opcions saludables del menú o de la carta del restaurant, o no he escollit un restaurant amb opcions saludables, ….

He picat al meu germà perquè no he pogut controlar la meva ràbia, quan ell m’ha picat primer.


Paradoxalment, quan hom es fa més responsable d’allò que depèn d’un mateix observa que cada cop hi ha més coses que depenen d’un mateix.

Des d’explorem us encoratgem a que us pregunteu: què depen de mi? I què hi faig i puc continuar fent per millorar-ho?