Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Desgranant la práctica de Mindfulness

02/05/2015

Amb aquesta frase del Dalai Lama entenem perquè des de fa mil·lennis hi ha tradicions que practiquen activitats que avui anomenem com a Mindfulness.

Les motivacions dels homes, ja que sacrifiquen la seva salut per fer diners, aleshores sacrifiquen els diners per recuperar la seva salut, i aleshores està tant ansiós sobre el futur que no gaudeix del present, sent el resultat que no viu ni en el present ni el futur, en comptes viu com si mai hagués de morir, i aleshores arriba el dia que mor, sense mai haver viscut. - Dalai Lama.

El què el Dalai Lama vol dir-nos aquí és prou clar. Vivim una vida sense massa sentit, guiats erràticament per una ment esbojarrada que orienta sense sentit ni ordre les prioritats i accions de la nostra vida. I és en part, perquè vivim amb el pilot automàtic posat.

Per “Pilot automàtic” entenem viure, fer coses, sense consciència d’estar-les fent, havent acabat sovint sense saber massa com ho hem fet. El clàssic exemple és conduir del punt A al B, i arribant al B pregunta'n-te com hi hem arribat, sent molt poc conscient dels diferents moments que s’han succeït mentre anàvem d’A a B.

Evidentment el “pilot automàtic” té la seva utilitat, sense anar més lluny és una eficiència energètica, d’esforç doncs parar atenció al detall contínuament és intens. Ens permet focalitzar l’atenció amb allò que és important i deixar com a secundari allò que pel que fa al cas no és tan transcendent.

Però què passa quan el nostre dia a dia està governat exclusivament pel “pilot automàtic”? Si no ens cal parar atenció completament en tot allò que fem, aleshores on i en què parem atenció?

Ah! Aquí és on estem atrapats, atrapats pel corrent de pensaments que ens “creuen” la ment. Sovint inclús, aquests pensaments no són ni desitjats, és a dir, ens trobem pensant en coses relatives al passat i al futur, que d’inici no hem decidit posar-nos hi a pensar. Sinó que senzillament, allò que passa per la nostra ment, ocupa la nostra atenció: hi rumiem, hi reflexionem, ens hi preocupem i hi somiem…

A partir d’aquí hi ha moltes consideracions que podríem fer, per exemple:

•No vol dir que aquests pensaments no necessitin la nostra atenció.

•Segurament però a part d’atenció necessiten acció hàbil i resolutiva.

•Que ens passi un pensament pel cap però, no és condició suficient perquè allò que pensem sigui cert (hagi passat o pugui passar) en el món real.

•Tendim a repetir determinades situacions de preocupació en diferents contextos.

•Ens passem la vida ocupats mentalment, que no vol dir de cap manera, pensar.

•Allò que ocupa la nostra ment, que ens preocupa, anima o deprimeix, té la seva resultant física en el nostre cos, energia i estat emocional.

És per això doncs, que des fa milers d’anys els humans han tingut la necessitat d’aprendre a entrenar la seva ment. Entrenar-la per poder orientar de forma conscient el focus d’atenció i per poder així, viure el moment present, aquest que succeeix ara i ara i ara….Que és la manera de passar per la vida havent-la viscut. Despertar a els nostres potencials…continuarà.