Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Mindfulness, cos, emoció, ment i consciència

20/02/2016

Quan parlem de la pràctica de meditació/mindfulness, molt sovint la forma que s’utilitza, per bé que no és l’única, és l’atenció a la respiració. Però perquè atendre de forma conscient, oberta i intencionada la nostra respiració és beneficiós? Això és el que comencem a explorar a continuació i veurem com es posen de relleu les connexions entre mindfulness, intel·ligència emocional i intel·ligència cognitiva, intel·ligència moral i consciència.


La respiració és un link natural entre l’atenció i el cos. Observar amb atenció la respiració, les sensacions que el moviment de l’aire, entrant i sortint produeixen, ens connecta necessàriament amb el propi cos. Així, a través de la respiració manifestem de forma natural la integració del cos i de la ment, via la sensació, que és també l’arrel per a sentir l’emoció. Les emocions produeixen sensacions en el cos, es manifesten corporalment.


Respirar i sentir estan doncs lligats inexorablement. El centre del cor està acollit al mig dels pulmons, i una de les formes més naturals per activar la intel·ligència emocional del cor és a través de la respiració conscient.


Però, i la connexió amb la ment? Fixa’t que la respiració succeeix, més enllà que hi parem atenció o no, més enllà i tot del nostre control. Però quan sentim, ho fem mitjançant una de les dimensions naturals de la ment, amb atenció -discriminar, focalitzar, deixar anar… Així doncs, la respiració està lligada íntimament al sentir (sensorial del cos i emocional), però també al ser conscients. Per tant, veiem com cos, ment i emoció estan més propers del què ens pensem.


Així mateix també veiem com cos, emoció i ment és un conjunt que opera amb constant inter-relació en la propera entrada ho elaborarem i ho relacionarem amb mindfulness i consciència.

Però ara m’agradaria ressaltar que nosaltres ens en podem adonar o no. Podem parar-hi atenció, ser-ne conscients o no. Tant del conjunt, com de cada una de les parts. Podem anar pel món sent conscients del propi cos, de les nostres emocions, d’on focalitzem o reposem la nostra atenció o no. Més i tot, podem dir una cosa sense sentir-la, podem dir el contrari que el què el nostre cos expressa, podem discernir sense emoció o sentiment…

Podem viure aliens al què ens és natural i propi. Podem viure desconnectats. Però això no vol dir que perquè no ho senti i/o observi, que no existeixi o estigui passant. L’altre pot llegir la meva expressió corporal, jo pateixo les contractures d’una mala postura, o els mals de panxa de l’estrès emocional, o l’estrès de no reposar la meva ment…


Per tant, quin preu paguem per no ser-ne conscients, en l'àmbit personal, social, ecològic i espiritual? Quin món ajudem a construir així?


Acabem l’article aquí, que tindrà una continuació, però us deixem espai, per si voleu reflexionar-hi.