Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Plateau Adult

01/03/2016

Aquesta setmana, el bloc d’explorem està inspirat en un llibre interessantíssim que estem llegint, The Elegant Self, de Rob McNamara.

Punt de partida:

Plateu: Un estat de petita o nul·la millora que segueix un període d’activitat o progrés.

“La presumpció que la ment adulta no continua creixent, expandint-se i incrementant la seva habilitat de sostenir i gestionar complexitat durant la vida adulta és el “plateau adult”.

“La creença que la vida adulta és un únic terreny de joc on tots els adults, més o menys, comparteixen les mateixes capacitats per regular l’energia i el flux d’informació és una distorsió enorme que té grans conseqüències". Robert McNamara.


Elaboració:

Sovint donem per fet, que un cop superada l’adolescència i la primera dècada o primers anys de vida adulta, hom ja ha assolit el seu màxim nivell de desenvolupament i maduració a partir del qual podrà afrontar els reptes que la vida presenti. Creiem tabmé, que en certa manera tots els adults compartim més o menys les mateixes capacitats per afrontar els reptes i circumstàncies de la vida. O si observem diferències, tendim a pensar que ens venen donades o que ja ens ha passat l’arròs per desenvolupar-les.

Aquesta circumstància, el fet d’obviar el pols intern que té la nostra ment per créixer i desenvolupar-se i com aquest desenvolupament, és, de fet, un dels factors fonamentals pel nostre benestar, ens condueix a acceptar aquest plateau com a normal i conformar-nos.

Aquest fet sovint pot comportar greus conseqüències. Per exemple, a perseguir substituts que en cap cas resoldran o compensaran el benefici del desenvolupament propi. Així pretenem substituir el desig intern de créixer i ser més (com a persona), per un d’extern de posseir més (més coses, més poder, més notorietat…). Globalment amb grans conseqüències, oi?

Perquè tot i que el desenvolupament de la ment, no necessàriament implica ser millors persones -i d’això tristament en trobaríem molts exemples-, si que ens permet ser capaços d’abraçar, entendre i navegar més i major complexitat. I és evident que vivim cada cop més en un món més complex, i que requereix al seu torn, ciutadans que siguin capaços de navegar-ne aquesta complexitat.

Ja no parlem de la complexitat global del món en conjunt, sinó de la complexitat de la nostra vida, més propera i local. Per exemple avui acudim a psiconeuroimunodigestòlegs per entendre i curar mals de panxa, problemes digestius, etc. Ens calen solucions més complexes per resoldre els problemes, que també són complexes del nostre dia a dia.

Conclusió:

Hem de mirar de canviar aquesta creença, que limita el nostre desenvolupament (que ens ha passat l’arròs -com hem comentat abans per créixer i desenvolupar-nos), per un fet (provat científicament). I és que el desenvolupament en edat adulta és, en contrast amb el desenvolupament infantil i adolescent (que ens ve donat), de natura participativa. El desenvolupament en l’edat adulta va requerint que hom participi més conscientment del propi desenvolupament mental.

Comencem doncs abraçant aquest fet com una nova creença i continuem explorant aquelles pràctiques i activitats que ens ajudaran a continuar creixent.

Aquesta és sense dubte una de les motivacions principals d’Explorem, ajudar-vos en aquest procés.