Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

El canvi comença en un matrix

19/04/2016

Vivim temps compulsius socialment. No hi ha cap dubte que les justificacions, les causes i els motius per la queixa, l’angoixa, la ràbia cap a aquesta situació d’empobriment social a múltiples nivells és normal i sana, així com imprescindible i necessària.


Crec que som un país rebel a aquesta situació i àmpliament solidaris i col·laboradors uns amb els altres. També, crec, que encara podem fer més.


I és que en el que és social i cultural, reproduïm també els models i esquemes que ens apliquem a nosaltres com a individus. Sense descuidar, que l’àmbit social i cultural, tenen la seva pròpia dinàmica que al seu temps ens influencia, i molt, en el que és personal i individual.


Però pensem-hi un moment, en les coses que ens són pròpies, particulars a cada un de nosaltres. Així, per posar uns exemples podem observar breument diferents aspectes, no els únics, de tres dominis (com a mostra) que ens són propis: el físic, l’emocional i el mental.


En el domini físic, em sé responsable de la meva pròpia salut? Atenent a allò que a mi específicament m’és beneficiós en l’alimentació, en els hàbits físic-esportius, en la higiene postural…? I en allò que sóc conscient que caldria millorar quina manera d’encarar-ho escullo? Que m’ho arreglin donant-me una pastilla, me’n vaig al fisio cada 15 dies per pal·liar el dolor que sento, adopto una manera de viure més saludable que eviti o resolgui el problema?


En el domini emocional, som conscients de la nostra vida emocional? Tendim a atendre i ser presents en totes les emocions o en preferim unes sobre les altres? Fem veure que no les sentim, que no les tenim, i les tanquem al traster? Les sabem expressar saludablement? Sabem compartir, intimar i relacionar-nos atenent l’espectre emocional en profunditat?


En el domini mental, som capaços de mantenir la consciència sobre els pensaments que ocupen la nostra activitat? Ens deixem endur per dinàmiques de pensament negatiu, pessimistes, o sense sortida? Ens passem el dia preocupats o airegem la nostra ment amb moments de renovació per afavorir-ne la claredat? Cultivem estats mentals Postius, alegres, oberts, flexibles, compassius o els nostres estats mentals són els que l’entorn i les circumstàncies ens imposen?


I així podríem anar seguint explorant en profunditat cada un d’aquests dominis, així com explorar-ne d’altres que ens són propis de la nostra experiència i que en certa manera, jo diria que molt rellevant, es reflecteixen en l’àmbit social i cultural.


Si esperem que certes coses personals canviïn soles o que se'n ocupi algú altre, no fem el mateix en l’àmbit social? Si ens rendim o desistim al canvi en certs aspectes personals, no tendim més a pensar que el canvi social és utòpic o impossible? Si no atenc a les meves emocions, particularment aquelles que em són menys agradables (angoixa, ràbia, por, vulnerabilitat), puc restar obert a atendre i respondre al dolor dels altres (persones que no tenen sostres, que no tenen feina, que han perdut un fill, etc…). Finalment, allò que no atenc en mi, com sé que no ho projecto en els altres, en la cosa social i cultural?


No em malinterpreteu, certament podem ser agents actius en l’àmbit social sense ser Budas, i francament sort en tenim! A parer meu, però, l’autèntica transformació social del nostre món només pot arribar a partir de l’exploració i el desenvolupament personal cap a maneres de ser més plenes, més lliures i més integrals.