Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Compassió amb un mateix, segona part

01/06/2016

L’última entrada del bloc parlàvem de la compassió amb nosaltres mateixos com un element fonamental per evitar-nos patiment i, paradoxalment, necessària com a element transformador. (veure ser compassiu amb un mateix)


Aquesta setmana voldria compartir amb vosaltres un poema, extret d’una xerrada sobre l’autocompassió de la Tara Brach. 

Té hàbilment un punt d’humor, però il·lustra en certa forma la nostra vida i els mecanismes d’autoprotecció o pal·liació als quals preferim adherir-nos abans d’atendre amb compassió a la nostra tendresa interior. Per tendresa interior, em refereixo a ser vulnerables a allò que ens fa mal, allò a què som sensibles i que podem sentir en el nostre interior.


La propera pràctica, en vídeo, que compartiré i us convidaré a explorar, serà doncs sobre la compassió. Però, primer el poema -traduït tan bé com he sapigut :)


Si pots començar el dia sense cafeïna o una pila de pastilles,

Si pots estar alegre, ignorant el malestar i el dolor del cos,

Si et pots no queixar-te i avorrir la gent amb els teus problemes,

Si pots comprendre i ser pacient en els moments que aquells que estimes estan ocupats i no et poden donar el teu temps,

Si pots deixar-ho passar quan la gent et retreu coses, encara que no hagis comès cap falta, quan alguna cosa no va bé,

Si pots acceptar la crítica i l’error sense ressentiment,

Si pots encarar el món sense retrets i mentides,

Si pots conquerir la tensió sense l’ajuda mèdica,

Si et pots relaxar sense l’alcohol,

Si pots dormir sense l’ajuda de drogues…


Aleshores el més probable és que siguis un gos.


Desconegut (via Tara Brach)


Com podeu ser més compassius amb vosaltres mateixos? Com afectaria la vostra vida? I la relació amb els altres?