Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Mindfulness caminant

22/09/2016

Mindfulness, l'activitat-experiència d'estar plenament en el moment present, es pot practicar en moltes situacions i contextos del dia a dia. Un dels meus favorits és practicar-la quan surto a caminar amb en Max ,el meu gos. Aquest mes dediquem la newsletter a explorar dues opcions de pràctica de Mindfulness al caminar, desitjant que us animeu a explorar-les. Per a mi és un moment del dia que el gaudeixo molt, em connecta amb el present i m'ajuda a relaxar-me i recarregar energia. Explora-la i observa quin impacte té en tu i com et resulta l'experiència. Aquest més també explorem dos elements bàsics de la pràctica de Mindfulness: observar/sentir/notar i deixar anar.


Instruccions prèvies per les dues opcions:


Camina normal, tal com ho fas habitualment, pel recorregut que et sembli més adient -idealment decideix-lo abans de posar-te a caminar o just al moment de fer-ho, així evitem haver de distreure l'atenció de la pràctica per prendre aquesta decisió. Si pots escollir una ruta on no trobaràs interferències -exemple: persones que t'aturen per comentar alguna cosa- millor. Tot i que això no sempre és possible i tampoc és en el fons un obstacle de pràctica. En tot cas, si has d'interactuar amb algú, tens l'opció de seguir practicant en la interacció o recordar de tornar a reemprendre la pràctica un cop tornis a estar sol. És bo també que decideixis d'entrada quanta estona practicaràs, o bé en temps, o bé fins a un indret concret del teu recorregut.


PRÀCTICA 1

Què "noto", sento, observo ara?

Es tracta tan sols de caminar mantenint l'atenció oberta i receptiva per "notar" allò que en cada moment sents/observes de forma prioritària. Com si en cada moment responguessis a la pregunta: què és el que noto ara? I ara? I ara? Així durant tota l'estona que has decidit fer la pràctica. Es tracta però de senzillament caminar amb l'obertura de ment per anar notant el què d'una forma o altra ressalta en cada moment. Algunes ocasions seran sensacions internes (noto tensió en un punt de les meves cervicals), d'altres externes (noto l'aire com acaricia la meva cara), d’altres notaré més observacions (noto l'ocell que ha emprès el vol, el cartell que indica el camí...).

Tan sols ho notes, sense deixar que la teva atenció o la teva ment se n'hi vagin, focalitzant l'atenció o iniciant un pensament/comentari sobre allò que notes.


Senzillament camina amb la intenció de mantenir la ment oberta per notar/sentir/observar allò que de forma espontània ressaltin en la teva atenció del moment. Sense deixar-te endur per l'objecte o sensació, o pels pensaments que poden néixer a partir d'aquesta observació. Quan observes que la teva ment se n'ha anat cap a un objecte/persona/etc o sensació/observació deixa anar i torna gentilment a obrir el focus de la teva intenció/atenció al que ara és present i ressalta en la teva atenció.


Bona pràctica.


PRÀCTICA 2

Caminar a través dels sentits.

Es tracta de dirigir la teva atenció cap a un sentit en concret durant una estona, aleshores canviar de sentit el mateix temps o espai de recorregut, i així successivament fins a completar el temps que has decidit practicar. Quan dirigeixes la teva atenció cap a un sentit, no es tracta d'inhibir o bloquejar els altres, senzillament atendre al moment a través d'un sentit en concret. Per exemple, camina atenent a l'olor del moment, quina olor notes ara? Tant sols sent, focalitza la teva atenció en aquest sentit. Però vigila, és molt fàcil saltar a un mode de comentari o d'anàlisi/valoració de què sents/notes/observes a través d'aquest sentit així com del que no sents/notes/observes. Seguint amb l'exemple del sentit de l'olfacte, si per exemple no sents res, la teva ment és molt possible que automàticament vulgui donar una explicació, justificació o raonament. I pot resultar molt senzill de deixar-nos endur per aquest pensament i perdre així el nostre focus d'atenció en què olorem ara? I ara? Així mateix també és molt possible que l'olor ens evoqui un record o vivència i que sense donar-nos en compte l'estiguem reproduint mentalment, allunyant-nos de l'experiència del moment present. De fet, de formes de distracció n'hi ha múltiples. No passa res. Quan ens n'adonem deixem anar i retornem la nostra atenció al sentit que toca.

Caminar a través dels sentits no tan sols ens relaxa en el moment present, sinó que és molt possible que enriqueixi l'experiència del moment, oferint-nos amb "frescor" una experiència nova d'un recorregut que hagim fet prèviament. Caminar a través dels sentits fa que cada dia l'experiència sigui diferent.


Bona pràctica.