Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Resiliència o Benestar

03/01/2019

Millorar el Benestar o ser més Resilient? Quina diferència hi ha entre Benestar i Resiliència?

I el perquè crec que personalment i col·lectivament (organitzacions i empreses) ens hem de focalitzar en la resiliència.


La meva pràctica de Coaching es va orientant cada cop més cap a oferir ajuda a trobar un equilibri saludable entre les demandes diàries, i la càrrega d’estrès que comporten, i la necessitat de viure una vida plena, alegre, satisfactòria, amb salut i experimentant el benestar físic, emocional i mental.


M’agrada aquest camp, té molts vessants i derivades personals que fan el tema molt ric i interessant. Una observació i aprenentatge al llarg dels anys ha estat el del concepte resiliència i la diferència amb el benestar, aquest aprenentatge guia la meva pràctica i les meves recomanacions amb clients personals o organitzacions.


Comencem per la resiliència, què és?


“La resiliència psicològica (del llatí resilire, que significa “tornar”) és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de "tornar" al nostre estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.”


Així doncs la resiliència és l’habilitat de retornar, després d’una recaiguda o dificultats -estrès físicament, mentalment o emocionalment. 


El benestar per altra banda, “és l'estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Benestar o benestança és la situació en la qual es troben satisfetes les necessitats de la vida".


Així d’entrada i tradicionalment hem estat orientats a la consecució del benestar. És natural, és l’estat que desitgem poder experimentar i gaudir de forma sostinguda i que ens comporta un grau de satisfacció elevat en la nostra vida.


Així i tot, sovint amb aquesta orientació obviem dues característiques que crec, no ens ajuden massa i ens acaben resultant contraproduents.


Primer: El benestar és un estat. Un estat és una experiència subjectiva en un determinat moment, no és una condició sostinguda sinó que és temporal i normalment més aviat curt o fugaç. 


Segon: El benestar s’experimenta quan les necessitats, en múltiples nivells, són satisfetes. El fet que siguem éssers complexos en diferents nivells i en múltiples dominis fa que sigui difícil reunir-los tots satisfactòriament, a més aquests canvien contínuament amb el pas del temps.


És la perspectiva que importa i marca la diferència entre Resiliència i Benestar


L’orientació cap al benestar és doncs complicada perquè és una orientació efímera, cap a una experiència passatgera, complexa i canviant en el temps. Aquesta fragilitat, a més, està exposada a la volatilitat i contundència de la realitat que ens toca viure -sempre canviant, incerta i complexa-, és a dir estressant.

L’orientació cap a la resiliència és entendre les activitats que ens esgoten energèticament (els estressors de la nostra vida) i les activitats que ens ajuden a retornar (el què ofereix la recuperació en la nostra vida). Ens ajuda a expandir l’espectre de tolerància i més important encara a saber identificar quan som fora d’aquesta zona i que ens cal fer quelcom al respecte.


Portem el tema a l’experiència pràctica. Com sabeu faig classes de Ioga. El Ioga és una activitat que genera benestar o que pel contrari ens ajuda a ser més resilients?


La resposta és ambdues, l’experiència de benestar i el desenvolupament de les capacitats que ens fan més resilients, però això ho fa la perspectiva del professor i de l’alumne. 

Algú amb una perspectiva de benestar vol allunyar-se de les sensacions, emocions o situacions incòmodes, i assumeix que amb les condicions correctes, pot sempre està bé. Aleshores la pràctica serà dirigida o encarada amb aquesta perspectiva, resultant amb una pràctica plaent, còmode, buscant la gratificació de la relaxació. Sovint aquesta pràctica busca la perfecció, en les postures, en el so, en la llum, en l’espai… Paradoxalment però, sovint aquesta orientació porta cap a sensacions de neguit i ansietat, insatisfacció amb un mateix, si no ens acostem a aquest ideal o a l’experiència del benestar.


En contrast algú amb una perspectiva de resiliència, assumeix que la vida té alts i baixos, així sap estar millor amb les sensacions, emocions i pensaments incòmodes o estressants. El professor amb aquesta orientació reptarà els seus alumnes a sortir de la zona de confort, i l’alumne buscarà l’experiència incòmoda i intentarà respirar-hi profundament i atendre-la amb atenció (Mindfulness).


Naturalment oi, no crec pas que una orientació al benestar sigui errònia, ni que hàgem de deixar de desitjar una vida amb benestar i felicitat. Però crec que és molt més probable d’experimentar temporalment i mantenir més i millor en el temps aquesta plenitud abraçant l’estrès, la incomoditat, i cultivant les capacitats que ens ajuden a ser més resilients.


Focalitzant-nos amb la resiliència podem descobrir les capacitats que ens permeten retornar, aquestes es poden aprendre i desenvolupar. Sovint, cultivar aquestes capacitats ens permeten retornar més forts, més preparats, aprenent i creixent dels cops que rebem.


Focalitzar-nos en la resiliència, ens ajuda personalment i organtizativament, perquè desenvolupem l’autoconsciència per adaptar-nos a les circumstàncies canviants, una habilitat que crec és imprescindible avui en dia.


Us recomano doncs abraça la perspectiva Resilient i us encoratjo a desenvolupar les capacitats que ens ajuden a ser-ho. 


pd: les meves classes inclouen també la relaxació, però sempre primer hem respirat conscientment en els reptes. Ep! Paradoxalment, a molts els resulta difícil relaxar-se completament, però això serà un altre article.