Altres articles al Bloc d'Explorem en:

COS

MENT

ESPERIT

ENTORN

RELACIONS

PRÀCTICA

INTEGRAL

(placeholder)

Subscriu-te al bloc

Pel nou any que comença

31/12/2019

Un cop més, un cap d'any, un cop més un nou any que comença... 

I si en comptes de fer propòsits de millora acceptes el que ja ets ARA?


Molt sovint des d'aquest espai us he parlat de com podem millorar en diferents dominis del nostre ser -en el personal, professional o social-, en diferents àmbits del nostre ser: físic, mental, emocional, espiritual. Ara que comença un nou any i aprofitem per mirar al nou any amb il·lusió i amb desitjos de canvis i millores, us podria parlar de com encarar aquest procés i inclús recomanar-vos àrees en les quals podríeu el pròxim any dedicar-hi més temps, energia i desig de canvi.


Però avui, aquest any, no ho faré.


No perquè no ens faci falta que tots i cada un de nosaltres millorem i creixem en molts i variats aspectes personals i col·lectius. Aquests canvis, aquestes millores personals i col·lectives, són imprescindibles per aconseguir nous horitzons personals i col·lectius, alguns d'ells necessaris i que no es poden enrederir més per la salut del planeta i de tots nosaltres.


Però com us deia, avui, no ho faré. Perquè crec que molt sovint ens encallem en la pantalla del més i millor, del sempre més, de l'encara em falta, del si aconseguís millorar en això o en allò aleshores sí que, el només que....l'aleshores sí que...


Encallats aquí ens sentim lluny de plens, lluny de suficients, lluny de preparats. Encallats aquí el nostre humor, estat d'ànim afecten directament la nostra capacitat de ser i fer, el què som i el que podem ARA. Encallats aquí som carn de canó per aquells que ens volen febles, per aquells que ens volen entabanar amb allò que realment no necessitem o per aquells que ens diuen que no estem preparats per passar pàgina i fer realitat els nous horitzons.


Desitjant sempre un futur millor posposem allò que ja podem ser i fer ara. Esperant a ser millors a tenir més capacitat frenem en l'espera allò que ja podem fer ara, perquè si ho fem quan siguem millors, estiguem més ben preparats segur que ho fem millor. Però l'espera a aquest moment, encallats en aquest relat, no arriba mai, perquè sempre, sempre podem fer i ser més. Això naturalment és vàlid en l'àmbit personal i en el col·lectiu. Segur que a tots us venen exemples quotidians en què aquest relat s'imposa en la cosa col·lectiva o us l'imposeu vosaltres mateixos en el que és personal, amb el convenciment de què més preparats, més i millor serà la solució.


Per això, avui m'agradaria que, en comptes de desitjar nous propòsits, noves millores, noves necessitats de canvi fessis una mirada a allò que ja ets i ja saps fer. Una mirada honesta, sincera amb tu mateixa, sobre tot allò ric i ple, més que suficient que ja ets, tens i ets capaç ara, avui.


No és fàcil perquè estem dins d'aquesta dinàmica que ens empeny i ens convenç que no som prou. Ens és difícil desprendre'ns del desig de millora, ens és difícil acceptar que ara ja estem preparats i és que estem més entrenats a veure el què ens falta que el què som i podem. Així mateix, empesos pel sempre més no estem mai contents amb el que som i podem ARA. Però aquest ARA és molt més del què el relat del més i millor ens permet de veure i valorar.


Crec que m'agradaria desitjar-vos això, que estiguéssiu bé, en pau, en l'acceptació de la plenitud actual, en el ser del moment present i que confieu que ARA ja és el vostre moment, no us fa falta res més. Esteu preparats i el món us espera per tot allò que ens cal millorar.


Bon any!